Caldo Primordial
Caldo primordial és una acció artística en un espai determinat. Abstracta. No narrativa.
Durada: 30 min
Idea: Tomàs Aragay i Sofía Asencio
Creació i interpretació: Sofía Asencio, Ramón Giró
Producció: Sònia Isart
Encàrrec de La Porta en el context de LP'11
Amb el suport del CONCA i l'INAEM.
Àcid Folklòric
A Àcid folklòric la Societat Doctor Alonso ens preguntem sobre el cos en tant que element col.lectiu de celebració. I busquem en l'essència de les arrels populars, en algunes de les danses folklòriques representades en les festes populars, per cercar en la nostra cultura pròpia i trobar quins vestigis encara son presents en el nostre treball de creació contemporània; alhora que investigar sobre els rituals col.lectius d'avui en dia.
"A les festes populars l'element vertebrador és compartir. No és rellevant qui les va inventar, ni la originalitat dels números, o qui fa les coses o si les fa molt bé. L'important és que hi hagi beguda i menjar abans de donar pas al ball.
Quan ens reunim a casa d'un amic per fer una barbacoa, els mecanismes d'organització interna que fan que allò funcioni sorgeixen de manera espontània i natural. Aquests mecanismes d'autogestió que ens permeten passar-ho bé junts son realment regeneradors."
Direcció: Tomàs Aragay
Dramatúrgia: Tomàs Aragay i Sofía Asencio
Coreografia: Sofía Asencio
Creació i interpretació: Sofía Asencio, Idurre Azkue, Emili Gutiérrez i Ramon Villegas
Espai escènic i lumínic: CUBE.bz
Producció i gestió: Sònia Isart, sonia@doctoralonso.org
Distribució: Iva Horvat, iivahorvat@gmail.com
Àcid folklòric és una coproducció del Festival Temporada Alta, el Centro Párraga de Múrcia, La Fira Mediterrània de Manresa, el Festival Ésdansa, el Mercat de les Flors i el CCC l'Escorxador d'Elx.
Amb el suport del CONCA i l'INAEM.
Amb la col·laboració de Azala Espacio i l'Ajuntament de Pontós.
Club Fernando Pessoa
"Quantes vegades jo mateix, que me'n enric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal." Fernando Pessoa
La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major parts dels moments.
Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura, hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben llur amagatall en aquest petit i desolat i ridícul club de fans de l'escriptor portuguès.
Direcció i dramatúrgia: Tomàs Aragay
Intèrprets: Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramón Giró i Luis Carlos Viejo.
Espai sonor: Nilo Gallego
Espai escènic i il.luminació: CUBE.bz
Producció: Sònia Isart-Societat Doctor Alonso
Distribució: Iva Horvat, iivahorvat@gmail.com
Una coproducció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso i el Concello de Cultura del Ferrol, per al cicle Radicals Lliure.
Amb el suport del ConCA-Departament de Cultura de la Generalitat, i l'INAEM.
Amb la col.laboració de l'Ajuntament de Sant Mori i l'Ajuntament de Pontós.
Retrats o si jo fos
Retrats o si jo fos és una sèrie de retrats de cossos a través del cos d'una ballarina. Una apropiació del cos de l'altre, de la identitat plasmada en el moviment corporal. Un treball antropològic dels moviments dels cossos de gents anònimes de tot el món. Una coreografia, ritualització de moviment particular i intransferible.
"Però més enllà d'aquesta primera capa d'observació objectiva de l'ésser retratat, Retrats o si jo fos, és també un exercici de ciència ficció, en el qual, hi ha, d'una banda l'espai, els objectes i la vida de la dona retratada; i de l'altra, un cos estrany, el meu, que el suplanta.
Retrats neix del desig de ser algú altre, de tenir un altre cos, una altra vida.
Finalment en parlar de l'altre parlo de mi mateixa.
Aquesta perversió és la tensió que sustenta cada retrat."
Sofia Asencio
Un projecte de la Societat Doctor Alonso. Tomàs Aragay / Sofía Asencio.
Interpretació: Sofía Asencio.
Realització: Ivó Vinuesa, Alex Reynolds, Tomàs Aragay.
Marcs i suport per a la imatge: CUBE.bz
Edició: Ivó Vinuesa, Sofía Asencio.
Producció: Agnès Mateus i Sònia Isart.
Retrats o si jo fos és un projecte coproduit per el Insituto Cervantes i l'Insitut Ramon Llull.
Amb la col.laboració de: Motus (Txèquia), Dança em Foco (Brasil), Zawirowania (Varsòvia), Maqamat (El Líban), Nau Coclea (Catalunya), La Casa Encendida (Madrid), LP (Catalunya) i Festival Panorama (Olot).
Agraïments a Concha i Jose, Mai i Elham, Laia, Margarita, Marcela yiTuigui, Marjorie i els alunenes de la classe d'escriptura creativa de la Universitat la Salle de Manila, Katerina i Irka , Ola i a totes les persones que han fet possible aquest projecte.
Societat Doctor Alonso reb el suport de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'INAEM.
Volum II
Habitar l'escenari sempre d'una manera diferent és l'objetiu de la companyia liderada per Tomàs Aragayi Sofía Asencio, que planteja ara una pista de ball on es barregen un peculiar DJ, una dona que balla i alguns accidents poètics, per mostrar el menys espectacular: la poètica del que és patètic.
Coproducció: Teatre Lliure, Societat Doctor Alonso i EADC
Cirecció: Tomàs Aragay / dramatúrgia Tomàs Aragay i Sofia Asencio / espai escènic i il·luminació CUBE/ espai sonor Nilo Gallego.
Intèrprets: Sofía Asencio / Nilo Gallego
Gestió i disseny de producció: Elena de la Vara / ajudanta de producció Ariadna Cisquella
Distribució: Iva Horvat, iivahorvat@gmail.com
Amb la col·laboració de: Nau Coclea, Centre Cultural La Mercè de Girona i l'Ajuntament de Pontós.
Agraiments: Segi Faüstino
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (EADC) i l'INAEM - Ministerio de Cultura