Societat Doctor Alonso

Agenda

Treballs

Noticies

Idiomes

ANARCHY

És un experiment entre el kaos i l'ordre.
Evidentment l'experiencia no és innocua i és molt complexa, es podria resumir en "si vols silenci has de treballar-t'ho", o "fes el que vulguis". Aquesta presa de poder no és gens senzilla. Un des que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres per ja des de la infància aconseguir coses tan vitals com l'aliment o la calor. Nosaltres (SDA) depenem del públic i també dels teatres i també dels governs per fer funcionar les nostres obres. Això, que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostres amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions . L'art és un mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats, certes suposicions. En definitiva on poder cagar-la. Ens agradaria portar aquesta peça a l'esperit del live-art, on l'experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l'obra, de l'acte d'anar al teatre. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci. Cada acció és responsable.
Mitjançant el so es manifesta que l'absència de so i l'absència d'acció també és una decisió pròpia.

Direcció: Sofia Asencio
Dramaturgia: Tomàs Aragay
Creació/coreografia: Sofia Asencio
Creació i interpretació: Semolina Tomic
Iluminació i espai escènic: CUBE
Espai sonor: Marc Navarro
Producció: Imma Bové
Comunicació i distribució: Tomàs Aragay tomasragay@gmail.com

Espectacle co-produït pel festival TNT - Terrassa Noves Tendències

Amb la col·laboració del Ajuntament de Bàscara i Antic Teatre

Y los huesos hablaron

VIDEO

Fets sagnants, desaparicions, anihilament de cultures senceres... A tots dos costat de l'Atlàntic s'han produït fets com aquests, per exemple a l'Espanya de la guerra civil, els desapareguts encara esperen ser exhumats, i a Mèxic, on pobles sencers han estat anorreats en bene ci d'una suposada unitat de la pàtria. Un col·lectiu escènic català i un altre de mexicà utilitzen les paraules i també el cos com a instruments per a re exionar sobre aquests fet però, especí cament, sobre com s'han explicat posteriorment a les poblacions de cada país, creant narracions falses i interessades que amaguen realitats crues i sagnants.
És aquest, doncs, un espectacle sobre el passat? En part sí, però també sobre el present, pèrquè els mecanismes d'invisibilització dels con ictes segueixen funcionant i mirant d'ofegar unes realitats poc visibles però presents, que segueixen originant encara avui tensions polítiques i socials.
És una proposta escènica gestada en tallers i residències a Espanya i Mèxic que neix del procés d'investigació d'El desenterrador, una experiència en la qual s'investigava la "corpologia" de les paraules o, dit d'una altra manera, la capacitat que tenen els mots de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social concret.

-----

Societat Doctor Alonso i Teatro de Babel
Direcció
Sofía Asencio i Aurora Cano
Dramatúrgia
Tomàs Aragay i Camila Villegas
Creació i interpretació
Sofia Asencio, Nilo Gallego, Hipólito Patón, Ramon Giró, Lluc Baños
Convidat especial
René Pacheco (Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica)
Escenografia
Lluc Baños
Vestuari
Societat Doctor Alonso
Vídeo
Ivó Vinuesa
Disseny d'il·luminació
Cube.bz
Disseny de so / concepció sonora
Nilo Gallego, Ernesto Anaya
Producció
Imma Bové i Mariana Tejeda
Comunicació i distribució
Maja Cecuk / Societat Doctor Alonso (Espanya) i Teatro de Babel (Mèxic)

Andrei Rublev, una paniconografia

Aquest treball vol generar un repertori d'iconografies del cos humà, i al mateix temps treballar amb el so i l'escenografia com a símbols del paisatge.

Andrei Rublev pren com a punt de partida i títol la pel·lícula d'Andrei Tarkovsky rodada en 1966, on el pintor iconoclasta Andrei Rublev (1360 - 1427) realitza un llarg viatge en la Rússia medieval per pintar els frescs de la catedral de l'Asunción del Kremlin.

L'obra del singular pintor, amb el seu estil iconogràfic únic, provoca en l'espectador un impacte i recolliment interior a causa de l'ús de la perspectiva invertida, que ens parla de l'art no com un retrat de la realitat sinó com una realitat entre les realitats.

Fitxa artística
Direcció: Tomàs Aragay
Dramatúrgia: Tomàs Aragay
Coreografia: Sofia Asencio
Creació i interpretació: Sofia Asencio i Nazario Díaz
Espai escènic i il·luminació: CUBE. SZ
Producció: Imma Bobé

Espectacle co-produït per Temporada Alta i el Festival Alt de Vigo.
La Societat Doctor Alonso rep l'ajut del ICEC  i l'INAEM .

 

El desenterrador

EL DESENTERRADOR


Aquest és un projecte de creació i recerca escènica al voltant del cos i les paraules. Un procés de recerca dut a terme per un equip multi-disciplinar, que s'ha implementat en una sèrie de residències-tallers a diferents llocs d'Espanya i Sud-amèrica.
Procés que es va ha continuar durant els anys 2015-2016 amb la creació i estrena d'una peça escènica i la implementació d'un nou dispositiu d'instal·lació-viva de formació i pro-comú que porta per títol l'excavació permanent.
El Desenterrador posa la mirada en la paraula, la seva corpología i la seva relació amb el cos i l'acció.
Com el seu nom indica és una eina que serveix per desenterrar paraules en sentit real i figurat. Treballa amb paraules en desús, paraules el significat de les quals ha canviat, paraules referides al sistema ètic i moral, i paraules tabú.
La corpología de les paraules és aquella propietat que tenen no solament de crear i assenyalar el món físic, sinó la de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social.
Aquest projecte vol indagar en l'estreta i canviant relació que es produeix entre les paraules i el seu ús, i les accions que d'elles es deriven. Una relació d'anada i volta que dóna sentit i cos a la nostra forma d'habitar el món.
En aquests moments en els quals sembla que el llenguatge tendeix a la simplificació, a la sinterització (via tecnologia) i a una certa globalització volem parar i observar aquest procés amb deteniment per mirar-nos i mirar d'entendre aquests processos i les seves conseqüències en els nostres cossos i la nostra forma d'accionar-los.
Aquest projecte ho hem desenvolupat fins avui amb la col·laboració intensiva de : Jordi Claramonte, Jaime Conde Zalazar, Barbara Sanchez i Silvia Zayas.

web El Desenterrador

La naturalesa i el seu tremolor

vídeo

La naturalesa i el seu tremolor és un mecanisme d'intervenció escènica a l'espai públic que a partir de les eines del teatre, la maquinària teatral i el cinema, i intervenint directament sobre l'espai públic i la realitat, vol despertar en l'espectador possibilitats de percepció que li facin mirar, desxifrar i comprendre la realitat d'una altra forma.


introducció a la introducció

video

Què mou al mocador?
L'aire / El ventilador
Què mou al mocador?
El ventilador / La música
I què mou l'aire?
El mocador?
Qui mou a Nina Simone?
Què mou el ventilador?
L'aire / El mocador
Qui mou al mocador?
El ventilador / L'electricitat
Què mou l'aire?
El mocador? / El teu pèl / El ventilador / Nina Simone
El mocador
Què et mou?
L'aire / El ventilador
Qui mou el ventilador?
El teatre (...) / El mocador / L'electricitat
Què mou el Teatre (...)?
El ventilador / L'electricitat / El seu públic? /El mocador / L'aire / Els teus ulls
Qui mou el mocador?
El ventilador / Els teus ulls / L'aire
Què mou el mocador?
L'aire
Qui mou el mocador?
El ventilador / Les meves pestanyes
Què mous?
El mocador / L'aire / Les mans
Què mou les mans?
L'electricitat / El so
Què mou el so?
El mocador / Nina Simone

 

Introducció a la introducció

direcció: Tomàs Aragay
creació e interpretació: Sofia Asencio
espai escènic e il·luminació: CUBE. bz
producció: Imma Bobé

*foto : Maria de la Camara, Urska Boljkovac

amb la col·laboració de :
BUNKER, Liubjiana
L'Agora de la Danse, Montreal
Teatro Pradillo, Madrid

amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'INAEM

 

 

Club Fernando Pessoa

"Quantes vegades jo mateix, que me'n enric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal." Fernando Pessoa

La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major parts dels moments.

Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura, hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben llur amagatall en aquest petit i desolat i ridícul club de fans de l'escriptor portuguès.

Direcció i dramatúrgia: Tomàs Aragay
Intèrprets
: Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramón Giró i Luis Carlos Viejo.
Espai sonor
: Nilo Gallego
Espai escènic i il.luminació
: CUBE.bz
Producció
: Imma Bobé

Una coproducció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso i el Concello de Cultura del Ferrol, per al cicle Radicals Lliure.
Amb el suport del ConCA-Departament de Cultura de la Generalitat, i l'INAEM.
Amb la col.laboració de l'Ajuntament de Sant Mori i l'Ajuntament de Pontós.

La Glorieta

video

La Glorieta (laboratori de creació)
Plaça on desemboquen comunament diversos carrers o alberedes.
Glòria petita.
Un projecte de la Societat Doctor Alonso. 2011
Una reunió d'una sèrie d'artistes descatalogats per traçar un mapa comú sense l'obligatorietat de canalitzar els nostres interessos en una mateixa direcció.
Superposant els nostres plans, llenguatges i pràctiques diverses, i amb el resultat posar-se a caminar, a perdre'ns, i a partir d'aquí mirar la realitat.
La Glorieta és una reunió d'artistes que observen i descriuen a cegues allò que no veuen.
És un dispositiu que al·ludeix a la possibilitat de remirar la realitat, d'activar un ull personal i singular.
Mirar de nou allò que ja no veiem, que es presenta en el dia a dia com un quadre pla i insignificant. Tornar a activar la mirada, una mirada decisiva i per tant crítica davant la realitat i davant un mateix.
És una estratègia obliqua per abordar la perifèria, la fantasmagoria i per desmuntar la nostra posició de poder en l'acte creatiu.
És una superposició de plànols sobre una ciutat inexistent, feta dels rastres que aquests mateixos plànols deixen i alguns registres videogràfics.
Finalment és també un cineclub nòmada.

Amb: Tomás Aragay, Sofia Asencio, Chus Dominguez, Espe López, Idoia Zabaleta i artistes convidats.

Una coproducció d'Azala espai de creació escènica, Museu d'Art Contemporani de Vitòria Artium, CCCEscorxador d'Elx, Centre de les Arts de Sevilla-Endanza i L'Escorxador de Madrid.
Amb el suport de: CoNCA (Generalitat de Catalunya), INAEM, Institu Ramon Llull (IRLL)

LA GLORIETA (laboratori de creació)
Plaza on desemboquen comunament diversos carrers o alberedes.
Glòria petita.
Un projecte de la Societat Doctor Alonso. 2011
Una reunió d'una sèrie d'artistes descatalogats per traçar un mapa comú sense l'obligatorietat de canalitzar els nostres interessos en una mateixa adreça.
Un superposar els nostres plans/plans, llenguatges i pràctiques diverses, i amb el resultat tirar a caminar, a perdre'ns, i a partir d'aquí mirar la realitat.
La Glorieta és una reunió d'artistes que observen i descriuen a cegues allò que no veuen.
És una dispositiu que al·ludeix a la possibilitat de remirar la realitat, d'activar un ull personal i singular.
Mirar de nou allò que ja no veiem, que es presenta en el dia a dia com un quadre pla i insignificant. Tornar a activar la mirada, una mirada decisiva i per tant crítica davant la realitat i davant un mateix.
És una estratègia obliqua per abordar la perifèria, la fantasmagoría i per desmuntar la nostra posició de poder en l'acte creatiu.
És una superposició de plànols sobre una ciutat inexistent, feta dels rastres que aquests mateixos plànols deixen i alguns registres videogràfics.
Finalment és també un cineclub nòmada.

Amb: Tomás Aragay, Sofia Asencio, Chus Dominguez, Espe López, Idoia Zabaleta i artistes convidats.

Una coproducció d'Azala espai de creació escènica, Museu d'Art Contemporani de Vitòria Artium, CCCEscorxador d'Elx, Centre de les Arts de Sevilla-Endanza i L'Escorxador de Madrid.
Amb el suport de: CoNCA (Generalitat de Catalunya), INAEM, Institu Ramon Llull (IRLL

 

Caldo Primordial

Video

Caldo primordial és una acció artística en un espai determinat. Abstracta. No narrativa.

Durada: 30 min

Idea: Tomàs Aragay i Sofía Asencio
Creació i interpretació: Sofía Asencio, Ramón Giró
Producció: Sònia Isart
Encàrrec de La Porta en el context de LP'11

Amb el suport del CONCA i l'INAEM.

Volum II

Habitar l'escenari sempre d'una manera diferent és l'objetiu de la companyia liderada per Tomàs Aragayi Sofía Asencio, que planteja ara una pista de ball on es barregen un peculiar DJ, una dona que balla i alguns accidents poètics, per mostrar el menys espectacular: la poètica del que és patètic.

Coproducció: Teatre Lliure, Societat Doctor Alonso i EADC
Cirecció: Tomàs Aragay / dramatúrgia Tomàs Aragay i Sofia Asencio / espai escènic i il·luminació CUBE/ espai sonor Nilo Gallego.
Intèrprets: Sofía Asencio / Nilo Gallego
Gestió i disseny de producció: Elena de la Vara / ajudanta de producció Ariadna Cisquella
Distribució: Iva Horvat, iivahorvat@gmail.com
Amb la col·laboració de: Nau Coclea, Centre Cultural La Mercè de Girona i l'Ajuntament de Pontós.
Agraiments: Segi Faüstino
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (EADC) i l'INAEM - Ministerio de Cultura

Retrats o si jo fos

Retrats o si jo fos és una sèrie de retrats de cossos a través del cos d'una ballarina. Una apropiació del cos de l'altre, de la identitat plasmada en el moviment corporal. Un treball antropològic dels moviments dels cossos de gents anònimes de tot el món. Una coreografia, ritualització de moviment particular i intransferible.

"Però més enllà d'aquesta primera capa d'observació objectiva de l'ésser retratat, Retrats o si jo fos, és també un exercici de ciència ficció, en el qual, hi ha, d'una banda l'espai, els objectes i la vida de la dona retratada; i de l'altra, un cos estrany, el meu, que el suplanta.
Retrats neix del desig de ser algú altre, de tenir un altre cos, una altra vida.
Finalment en parlar de l'altre parlo de mi mateixa.
Aquesta perversió és la tensió que sustenta cada retrat."

Sofia Asencio

Un projecte de la Societat Doctor Alonso. Tomàs Aragay / Sofía Asencio.
Interpretació: Sofía Asencio.
Realització: Ivó Vinuesa, Alex Reynolds, Tomàs Aragay.
Marcs i suport per a la imatge: CUBE.bz
Edició: Ivó Vinuesa, Sofía Asencio.
Producció: Agnès Mateus i Sònia Isart.

Retrats o si jo fos és un projecte coproduit per el Insituto Cervantes i l'Insitut Ramon Llull.
Amb la col.laboració de: Motus (Txèquia), Dança em Foco (Brasil), Zawirowania (Varsòvia), Maqamat (El Líban), Nau Coclea (Catalunya), La Casa Encendida (Madrid), LP (Catalunya) i Festival Panorama (Olot).
Agraïments a Concha i Jose,  Mai i Elham, Laia, Margarita, Marcela yiTuigui, Marjorie i els alunenes de la classe d'escriptura creativa de la Universitat la Salle de Manila, Katerina i Irka , Ola i a totes les persones que han fet possible aquest projecte.
Societat Doctor Alonso reb el suport de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'INAEM.