Societat Doctor Alonso

Agenda

Treballs

Noticies

Idiomes

11/07/2011

Estela 2018

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 04/07/2011 al 17/07/2011
Presentació:
El 15/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)

SOCIETAT DOCTOR ALONSO
( Sofia Asencio/Tomàs Aragay )

Estela és la segona part de Ramon 2108 es va estrenar al 2008 en el cicle T6 dansa dins d'un programa titulat Mascletà en el que es va proposar a tres creadores fer un treball que reflexionés sobre l'home del segle XX. Jo vaig presentar un home de 130 anys eternament jove però amb la capacitat de pensament i comunicació una mica minvades en una societat cada dia més mediocre. Aquest home reposava una peça que havia estrenat feia 100 anys i es representava allà mateix on va haver-hi el Teatre Nacional de Catalunya en ruïnes.

La peça era una reconstrucció del present i una història d'amor. En aquell moment em va semblar que la peça demanava a crits una segona part però fins ara no m'ho havia plantejat.

A l'Animal a l'Esquena volem treballar sobre Estela.

El temps em sorprèn, és obvi, però no per això menys rellevant.

Fa unes setmanes varem viatjar a l'Argentina amb tota la nostra història occidental a coll, quan vaig veure Esquel, ciutat situada a la província de Chubut, Patagònia, em va semblar una espècie de poblat amb cases mig prefabricades de ,amb prou feines 40 anys. El meu cap europeu va pensar: que joves! Quina història més curta!

Història en tenen, es clar, però poc en saben d'ella perquè els colonitzadors ens ho varem carregar tot... però el meu pensament no anava per aquí, anava més per mesurar les coses en qüestió de temps i, de sobte, ens van portar davant d'un làrix (Alarce en castellà, típic arbre del Parque de los Alarces) de 2600 anys i allà em vaig quedar, palplantada, pensant que tota la nostra història estava concentrada en un tronc de 2,2 m. de diàmetre.

Aquesta ha estat la meva experiència més intensa en relació a la cultura grega i va passar a l'Argentina.

 

 

31/01/2011

classe amb Sofia

El 4 de febrer de 10 a 14h en El local de Raravis convidem a Sofia Asencio a donar una master class.
Aquí va una descripció del contingut que ens ha enviat Sofia.

Hola, el dia 4 dono una classe en el Local de Raravis, l'endemà presentem la nova peça de la companyia Àcid Folklòric en el Mercat de les Flors de Barcelona, així que suposo que estaré bastant immersa en aquest treball i això influirà en els continguts.
Som una companyia que es defineix per la seva indefinició. reconeixem la nostra volatilitat, influenciables i volubles potser la millor definició és que un no sap exactament que va a veure quan vas agafar una presentació nostra i tot això sense la menor estratègia, perquè reclamem com a artistes que no tenim perquè encaixar en el propi motlle. Això de vegades dificulta la projecció de la companyia ja que creiem veritablement que no hi ha gens que projectar i que en el mateix moment en el qual enumerem els nostres principis aquests s'auto destrueixen, es perverteixen. Se li pot dir mandra conceptual, la veritat és que no sabem fer-ho d'una altra forma.Personalment m'agrada quan les coses, les accions, es desborden així mateixes.
Sóc una amant de la imperfecció i a hores d'ara ja es que la imperfecció no pot ser concebuda com a meta sinó, més aviat, com un traspiés en el camí cap a la meta. Així doncs, construeixo a força d'ensopegades i això conforma el meu recorregut.

Farem un escalfament senzill articular, aprendrem una jota valenciana, i practicarem alguns exercicis on buscarem el moviment activant el nostre imaginari per ampliar el nostre horitzó o abecedari de capacitats.

Com tot passa en quatre hores assumim que és possible que no integrem gens, així doncs, anirem "a tope" ja que és igual i amb sort anem a riure'ns de nosaltres i elsaltres.
Finalment m'encantaria que l'observació fos el nostre motor, però no una super observació super activa o super passiva, sinó una observació que veu, accepta, i completa. Intentarem mantenir-nos en aquest espai entre la prolongació de la imatge dels altres sense que s'arribi materialitzar mai, no sigui que ens frustrem.

Espero que ens doni temps i tingueu moltes ganes de venir després d'aquesta "aclaridora" explicació.

Sofia Asencio